Ordo Sancti Benedicti | |
Escut heràldic de l'orde | |
Tipus | monàstic |
---|---|
Nom oficial | Orde de Sant Benet |
Nom oficial llatí | Ordo Sancti Benedicti |
Sigles | O.S.B. |
Altres noms | benets, monjos negres |
Hàbit | hàbit negre amb túnica, escapulari i caputxa negres, cinyell negre a la túnica |
Lema | Ora, et labora (Resa, i treballa). |
Objectiu | vida en comunitat, ofici diví, treball |
Fundació | 529, Montecassino per Sant Benet de Núrsia |
Regla | de Sant Benet |
Patrons | Sant Benet |
Branques i reformes | Benedictines (s. VII-IX), Cluny (910), Cister (1098), camaldulesos (1012), Vallombrosa (1070), Congregació de Montevergine (1126), olivetans (1319) |
Primera fundació | Subiaco (ca. 500); Montecassino, 529 |
Fundacions destacades | Subiaco, Sant Pau Extramurs (Roma), Saint-Germain-des-Près (París), Solesmes, Fulda, Reichenau, Westminster, Leyre, Santo Domingo de Silos |
Fundacions a terres de parla catalana | Ripoll, Montserrat, Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cuixà |
Persones destacades | Silvestre II, Sant Beda el Venerable, Sant Pere Damià, abat Oliba, Sant Anselm de Canterbury, Guido d'Arezzo, François Rabelais, Joan Cererols, Dom Pérignon, Benito Jerónimo Feijoo, Cassià Maria Just |
Lloc web | http://www.osb.org |
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Va ser fundada per Benet de Núrsia[1] a principis del segle VI dins l'Abadia de Montecassino.[2][3] Els seus monjos són coneguts com a benedictins, benets o monjos negres.